Petit rumbero…

Tota semana mirant el web, nerviós. Al final com em va pasar a mi fa un munt d’anys et trobes al peu dels teus desitjos. Flor de primavera, la que ens emportem, la que m’espera a casa. Ha esclatat la ginesta, bufa el vent fred fent el patí més gran del que sembla. No lluites, pujes demant permís a les pedres.  Compartir la gelor del cim amb vosaltres  fa la vida més plena. Només em feia falta trobar una excusa per esgarrapar-li a la vida una oportunitat mé. L’oportunitat de tornar a petjar aquesta muntanya.  Ho has fet molt bé , petit rumbero…

Amb la flor de primavera i el petit rumbero..

Tot anirà bé…

Fa dies que alguna cosa no rutlla, massa dies. No és nou, ni únicament personal. Escalar, avegades és una excusa per poder-ho treure. Per poder-ne parlar. Lligar-me les cordes m’ajuda a fer-ho. Enfilar-me amb en Gabi per la Bitlla va ser l’excusa per constatar que ni el que veig m’agrada, ni el que llegeixo m’enlluerna. Massa vells per volver, massa joves per tornar al caminito. Que al final aprecio més les abracades, que la dificultat. Las nieves del tiempo platearon mi sien, i han endurit el cuero de mi culo.

Ens enfilem per sentir que encara podem fer coses. Amb el material d’ara i l’experiència d’abans. Escalar, mai ha estat la qüestió.

Al segon llarg, lluny de la seguretat…

Al primer llarg reduïnt l’incertesa…

Una altre manera de veure les coses:

D’alguna manera… una mica més personal. Una mica menys global…

Al final, escalar o no, mai ha estat la qüestió. Cada cop que fanatitzo em sento lluny de les meves arrels. No es que  em senti molt arrelat. De fet quan em plantejo quines son les meves arrels em trobo que no sé ben bé de que parlo. De tradicions, de familia, de maneres de fer, d’amics… Recordar constantment allò que som no ens deixa espai per creixer. Recordar constantment d’on venim no ens ajuda a trobar el camí d’allà on anem. Només sé que vull aprendre. El dia que no sàpiga com fer-ho m’estarè morint.

D’alguna manera ni em desencordo, ni deixo de fer-ho, només miro de relatar allò que sento. Que dios solo toca el arpa i mal…, jo ja fa dies que em sento lluny de tota la blogosfera, o del tarannà que prenen les coses.

http://youtu.be/FQ4zObtAOuI