Cal que les coses canviin, d’allà on venim, si es que caminem , cada cop serà més lluny. Allà on anem, si en tenim una idea de cap a on és, cada cop serà més a prop. Com el cel deixa de ser negre per ser vermell, taronja, groc…, fins el blau, i així anar fent.
Això és com allò de la part contractant de la primera part….però menys surrealista i més esperançat….Benvingut a casa.