Fent l’Apatxe per la Pastereta…

Havia de quedar amb l’Andrés, i mooooooooooooolta gent més. Al final, només quedo amb l’Andrés. Com que el meu company va sobrat, descartem quansevol de les propostes realment factibles per a mi. M’oblido ràpidament de poder fer de primer a la que ens repartim les tirades. La primera només té un seguro en els vora de trenta metres, fàcils, però no caiguis… El següent és una llarga diagonal amb algun pas de 6a. Asegurada de manera que no puguis patir ràpidament em dona una pista de com aniran les coses. Quan la dificultat minva els bolts allarguen.. El tercer llarg, ai el tercer llarg. L’Andrés puja com un mico passant la corda pels seguros sense massa dificultat. No em passa a mi el mateix de segon. Al tercer bolt ja m’agafo a la cinta i dins del meu cap comenca a aflorar la idea irrefitable de que estic un parell de graus per sota. L’entrada tonta a la penjada reunió confirma el que ja fa estona que intueixo.

El noi, abans de saltar-se un seguro en un 6b a una burrada de metres del terra...

El quart llarg surt fort i a la que la cosa afluixa el seguro allrga una mica més del que esperavem. L’Andrés s’ho mira una mica però al final el seu cos obeeix les ordres que el seu cor no volem complir. És quart, només és quart… La roca és bona, bastant sanejada, però estem massa amunt com per anar tranquils. Com que l’Andrés munta la reunió a la veina “El Kraken”, fem un canvi de reunió. El següent llag fa un gesto i el meu company decideix deixar de passar la corda per un seguro, així no frega tant, diu… 6b, i el tio es salta un seguro…, quins collons. Al meu torn, amb la corda tibada, i ben tibada, pujo com puc de cinta a cinta. Hi ha presa, bons forats, però has de tibar un güebo. El meu company no s’ha agafat a cap bolt, va a vista. Què cabrooooón… Li profeso admiració, veritable admiració… Dels ràpels me’n faig càrrec jo, expert com soc en retirades faig fàcil allò que pot ser raro. Algun ràppel en diagonal fa que hagi d’aplicar-me a fons.

Total que pujem per aquest viatge Apatxe tan guapo. Bé l’Andrés escalant ,  jo, fent el que sé pujar al preu que sigui. Com li dic al company, algú t’havia d’assegurar, no?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s