Oígame Compay no deje el camino por coger la vereda, o l’espolón Picapiedra…

Oigame Compay no deje el camino pa meterse en vereda. Usted por enamorado, tan viejo y con poco brillo, el pollo que tiene al lado le ha hecho perder el trillo…

El bonic esperó a la llunyania...

Així estaven les coses, encara que a hores d’ara no sé ben bé qui i fa de pollo i qui de Compay.  De resultes d’un mail de l’Agustí Jové a principis d’estiu, em vaig plantejar una escalada assequible , amb ambientillo i un pel de compromís. Inicialment haviem de ser tres, finalment només vam ser dos. La cosa afegia intringulis al tema, l’Agustí als seus seixanta -tres anys, i no masses escalades, seria tota la meva ajuda arribat el cas. La sort de tenir un camp base dels que ja voldria més d’un va fer decidir-me a anar-hi tots dos plegats. Els pares, aquest any, havíen hagut de canviar Pineta per Senarta, per tant el CB seria antològic.

A la Besurta a un parell de graus sobre zero...

Sense masa presa prenem el bus de les 8 del matí a Plan d’Hospital. Tenim tot el dia per davant, la méteo de bandera i una aproximació relaxada fins el peu de paret. Tot plegat al cap d’una hora i mitja trobo la fletxa a peu de via i una gran fita. Miro, i el pitó inservible que avisa en Luichy que hi ha , també hi és. Ens vestim…

Els dos primers llargs s’enfilen per un sòcol a buscar l’esperó més definit. Cal seguir la lògica i deixar-se de palles mentals yosemítiques. No és broma, de diedres més macos i tiesos ja n’hi han ja…, però després no trobes la via. El grau és amable i la roca es deixa equipar. El joc llarg de friends que porto fa la seva feina. El tercer llarg és un canvi de reunió per anar a buscar el peu de l’esperó pròpiament dit.

El gèlid diedre del segon llarg...

Si trobes els espits que indiquen la reunió, és que vas per la via. De moment ho he trobat tot…Aquí la cosa es va posant més seriosa. Cal seguir un diedre que va marxant cap a l’esquerra fins tornar-se molt estret. Compte cal sortir de la mateixa reunió, no d’un bonic, i més difícil, diedre que hi ha uns metres a l’esquerra. Al peu de la quarta reunió hi ha un universal que es mou amb les mans, però no surt. Aquí trobo dues bagues a cada espit de la reunió…

Un cop passada la bavaresa del cinqué llarg...

Algú ha baixat des d’aquí. Molt a l’esquerra es veu un clau amb una baga, una enmerdada… Just sobre la reunió veig un pitó extraplà del que es distingeix l’anella. Per abastar-lo poso un friend petit per estalviar un F2, i surto per una placa quatre o cinc metres. Del pitó es surt per un diedret molt maco que es pot protegir amb un friend mitjà.

Un petit, i moll, prat em condueix sota la placa fisurada del cinqué llarg. Arriba l’Agustí emocionat doncs no veia com passar i se n’ha sortit molt bé. Descansem una mica i ens mirem la preciosa bavaresa. Surto després que el meu comany alleugeixi la seva maltractada pròstata. La fisura és de cine. Protegeixo l’entrada amb un tascó i després cuso la fisura amb tres friends. Al sorti de la fisura tiro cap la dreta on sota d’un sostret trobo una uve. Pujo per la placa un bos grapat de metres fins una mini fisura que rebutja el friend més petit de tres lleves que porto. Trec el cap més cap a la dreta i veig un diedre molt franc.

El "noi" fent el corb els darrers llargs...

Desgrimpo un parell de metres evitant els líquens i buscant la millor manera de trincar un bon canto. Un cop al diedre veig una baga sobre meu. De la baga a la reunió, coser i cantar.

El que queda son tres llargs llargs de crestam de passa per on vulguis, que son molt entretinguts. Les vistes són brutals sobre la gelera de la Maladeta. Al cim, bé precim, trobem l’instal·lació de ràppel.

La famosa dieta Oiarzaval...

Es possible desgrimpar-ho, de fet un cop rappelat una punta de la corda s’enganxa i haig de tornar a enfilar-me. Desfet el lio fem motxilles i baixem amb tendència cap a l’esquerra. Després es tracta de trobar el camí que baixa dels Portillons fins la Renclusa i dale que el bus espera. Al camp base, la mare ens fa unes menges per recuperar-nos amb un vinillo de l’Emporda que s’emporta les agulletes i ens fa venir un somriure…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s