D’alguna manera… una mica més personal. Una mica menys global…

Al final, escalar o no, mai ha estat la qüestió. Cada cop que fanatitzo em sento lluny de les meves arrels. No es que  em senti molt arrelat. De fet quan em plantejo quines son les meves arrels em trobo que no sé ben bé de que parlo. De tradicions, de familia, de maneres de fer, d’amics… Recordar constantment allò que som no ens deixa espai per creixer. Recordar constantment d’on venim no ens ajuda a trobar el camí d’allà on anem. Només sé que vull aprendre. El dia que no sàpiga com fer-ho m’estarè morint.

D’alguna manera ni em desencordo, ni deixo de fer-ho, només miro de relatar allò que sento. Que dios solo toca el arpa i mal…, jo ja fa dies que em sento lluny de tota la blogosfera, o del tarannà que prenen les coses.

http://youtu.be/FQ4zObtAOuI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s